Jardín de citas: "...que la muerte me encuentre plantando mis coles, pero despreocupado de ella, y aún más de mi jardín imperfecto". Michel de Montaigne
lunes, 20 de octubre de 2025
lunes, 13 de octubre de 2025
sábado, 13 de septiembre de 2025
viernes, 5 de septiembre de 2025
jueves, 3 de julio de 2025
lunes, 30 de junio de 2025
miércoles, 21 de mayo de 2025
lunes, 17 de febrero de 2025
sábado, 1 de junio de 2024
jueves, 25 de abril de 2024
lunes, 5 de febrero de 2024
lunes, 11 de diciembre de 2023
Propósitos
PROPÓSITOS PARA CUANDO LLEGUE A VIEJO
No casarme con una mujer joven.
No relacionarme con los jóvenes a menos que ellos me lo pidan.
No ser malhumorado, ni taciturno, ni desconfiado.
No desdeñar los usos, reputaciones, modas, guerras, ni a los hombres actuales.
No encariñarme con los niños, ni permitir siquiera que se acerquen a mí.
No repetir la misma historia una y otra vez a los mismos interlocutores.
No ser codicioso.
No descuidar el decoro ni el aseo personal, para no resultar repugnante.
No ser demasiado severo con los jóvenes, sino mostrar indulgencia con sus locuras juveniles y sus flaquezas.
No dejarme influir ni prestar atención a los chismes de los criados u otras personas.
No prodigarme en consejos ni abrumar a nadie, excepto a aquellos que me lo pidan.
Pedirles a algunos buenos amigos que me comuniquen cuales de estos propósitos quebranto o desatiendo, y que me digan cuando lo he hecho, para enmendarme.
No hablar mucho, ni siquiera de mí mismo.
No alardear de mi apostura, vitalidad o fortuna de antaño ante las damas u otras personas.
No prestar atención a los halagos, ni imaginar que puedo despertar el amor de una joven dama et eos qui hereditatem captat odisse ac vitare (y aborrecer y evitar a quienes ambicionan mi herencia).
No ser categórico ni porfiado.
No empeñarme en cumplir todas estas reglas, no vaya a ser que al final no observe ninguna.
jueves, 2 de noviembre de 2023
martes, 10 de octubre de 2023
miércoles, 20 de septiembre de 2023
domingo, 25 de junio de 2023
Ausiàs March, XLVI - Veles e vents
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sols est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d'aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l'avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no em plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
El text correspon a l'edició de Joan Ferraté. Les poesies d'Ausiàs March. Introducció i text revisat per Joan Ferraté. Quaderns Crema. Barcelona, 1979.












